Pujant al taxi-bloc un altre cop

Avui regirant en les meves coses al ordinador m’he trobat
amb els meus blocs. I m’han entrat ganes d d’escriure. No pretenc pas que la
gent torni a pujar a aquest taxi bloc, sino per mi, crec que m anava be
escriure .

Abans aquesta feina era la millor del mon, et passaven les
nits volant, feies entre 40 i 50 viatges, ara la realitat ha canviat molt,
fer-ne 30 un dissabte ja es una gran noticia.

Abans, l’esclavitud de treballar 12h diàries compensava i
feia que cada dos per tres t’agafessis 4 o 5 dies de festa i fessis algun
viatget, be a veure el Barça per Europa o ves a saber.

Ara les 12h s’han convertit en un patiment, just per cobrir despeses.
Be, son els signes del temps,totes les feines estan per un estil avui en dia.

Avui comença el mobile world congres, un oasis al desert, ja
que la setmana que ve tot tornarà a una absurda lluita per cobrir despeses.

Desprès d’uns mesos vivint al Per, he estat gairebé un any
treballant de dia i fa unes setmanes he tornat a la nit.

L’altre dia, va pujar un empresari del taxi d’un país de
terres fredes i xerrant em va proposar portar un taxi al seu país. La proposta
era si mes no inesperada pero a mesura que han anat passant les hores em
desagrada menys.

Del que es tracte es d’anar passant experiències en aquesta
vida per arribar  a la fi. Quedar-se a
Barcelona es enterrar-se en vida.