Taxi Barcelona

Pujà les escales i als nostres peus ens quedava un altre estadi històric, jo me’l esperava mes vell,mes fet pols i que vaaa!! Era guapissim,la primera impressio molt bona. La visio,tot i esta a la fila 62 perfecte. La putada es que anàvem tots separats a dins del estadi,pero en seguida en vaig fer amic del meu vei,un senyor de Lleida i del darrera i d’una parelleta del davant i .... tots érem amics i encara no havia començat el partit. L’ambient prometia,tothom animava i encara no havia començat la final. L’historia estava apunt de decidir-se com deia als cartells de la ciutat,”l’historia es decideix a Roma” Els nervis se’m menjaven,volia futbol ja!!!!!!!! Pero les finals el que tenen es això,que primer et foten el show aquell i desprès va sortir un cantant italià a cantar l’himne de la Champions.. .que llaaaaaaaarg!! Per fi comença a rodar la pilota i la bogeria era màxima,tothom cridant i primer susto amb CR7,falta que quasi ens foten el primer. L’equip no es centrava fins...

Segon dia a Roma,segurament un dels millors dies de la meva vida,desprès de Wembley. Tot va començar perfecte amb l’esmorçar del B&b Romà. Despres al carrer i cap a termini a gastar la targeta de metro,pero com sempre un,el mateix,s’havia deixat coses al hotel i va tindre que tornar i nosaltres ens vam aturar al Libanes de la nit a fer Birres,que com ens coneixien si ens servien,al final va caura un kebab i tot. Van apereixa uns anglesos i xerrant xerrant encara ens van convidar a mes birres,amb ho que començavem forts el 2on dia de la llei seca. Al cap d’una hora de rellotge apereix el col·lega i marxem cap a Piazza Spagna,fent apostes que si la casera del B&b o si no la casera del B&b,de fet s’havien agafat molt de carinyo la signora i el col·lega en un dia nomes. Sense treure res de clar,apereixem a P.Spagna, amb el cabreig d’en Jordi que estava fart de caminar per Roma. Ell volia tornar al Coliseu com anit,que arribàvem els seus col·legues. Pero primer teníem...

La nit del dilluns va ser l’ultima de feina,però ja no m’enterava de gaire,estava ja fora de mi i nomes pensant en la conquesta de Roma. Acaba la feina d’hora i anar a recollir el meu amic Xavi i en metro cap a l’estació del Nord. Esperar el crack d’en Jordi i Autocar i cap a Girona airport. Allà vam arribar bastant d’hora i vam estar per baix fumant i bevent una miqueta,fins l’hora d’embarcar. Al avio,com als autocars tots al final de tot i sorpresa,Ryanair per distreure’ns durant el viatge ens van posar al costat a uns suportters històrics del Man U. Un d’aquets el que mes es feia veure i sentir,ens va ensenyar uns catàlegs del Man U on sortia ell a algunes fotos a la final de Barcelona. I com la confiança fa fàstic van començar a cantar cançons de suport al seu equip. Fins que van cantar la que l’any passat sentíem per tot Manchester,al enfrontament amb ells,la de viiiiva Ronaaaaldo viiiiva Ronnaaaldo i clar mentrestant agafaven aire nosaltres dèiem Fucki’n Ronaaaaldo...i així en...