Taxi Barcelona

Anit porto una dona a casa seva i al carrer on la deixo,em trobo les mes altes autoritats del nostra pais xerrant. Entre ells hi havia un que havia estat client meu, fa temps. L'ultim cop que el vaig portar es va deixar dos llibres dins el meu taxi. Obro la finestra -ep tinc dos llibres teus -ostres que tal? em portes a casa? -clar Tot davant la sorpres dels politics que pensaven que al obrir la finestra els hi diria alguna cosa a ells. Com sempre que ha pujat al meu taxi, un gran orardor. Em va exlciar de primera ma l'experiencia de Osona, una currada important, fins al punt que el pobre ha perdut fins a 10 kilets i tot. Un crack i un plaer tornar-lo a portar

L’altre nit accident per culpa d’un dominguero que no sabia conduir amb pluja i de nit. Ja arreglat el cotxe continuem treballant. Una d’aquestes nits em van aturar dos travestis. Anaven una mica torrats, conversa l’habitual entre travestis i taxista “hola Guapo!””que hombre mas fortote nos lleva hoy a casa””como me gustaria un hombre asi para mi”etc etc Tot això ho deia un, mentrestant l’altre anava a la seva. I quina era la seva?? Intentant petonejar a l’altre. Espectacle lamentable, un forçant a l’altre. L’altre esmunyin la situació.... fins que ja no va resistir mes i va caure a la seduccio del altre. Mira, anaven foten-se el lot, i jo conduint. Millor, així no m’atabalen gaire. A mesura que passaven els carrers la cosa anava a majors. Jo ho notava pero no volia girar-me, al veritat que la situació era molt incòmode. Ja ho es quan et passa amb una parella heterosexual doncs imagineu amb aquests. Pero clar, la cosa estava tant desbarrada dins el taxi que em vaig tenir

El 94.7% dels votants van dipositar aquesta papereta a l'urna. Ara toca als politics i sobretot els que es mal diuen nacionalistes a veure per on tiren.

Perque el dret democratic de decidir, es un dret universal reconegut per l'ONU, signat tambe per l'estat Espanyol, on en el seu article primer diu que tots els pobles tenen dret a l'autodeterminacio

La nova il·luminaria que ens contempla aquest Nadal es realment espectacular, ja no em ficaré si maca o no maca, això ho deixem per els Kamakos. Pero clar, tant de colorin i tant llum, el problema es endevinar de quin color esta el semàfor. Sobretot a Gran Via i a Diagonal. Ja que en molts casos les fulles dels arbres tapen els semàfors laterals... i els de dalt impossible saber si estan verds, blaus, taronges, grocs, vermells, liles.... La solució?? Tapar-se la cara per el que poguí ser, quan creuem una cruïlla. Gràcies ajuntament per donar-nos un Nadal ple d’emocions. Jo crec que hauria estat millor idea donar-nos a cadascun 500 euros per incentivar el consum que omplir la ciutat de llums que no se on representen el Nadal.

Desprès de patir el mal servei de Jazztel durant uns dies tornem. Aquests dies a la nostra ciutat han fet un torneig d’aquests d’exalçament nacional de les nacions estat, la copa Davis. El primer que em va sorprendre es que tots els que portaves que sortien d’allà ningú era de Barcelona, tots anaven a Hotels, Gran Derby, Meliá... tots molt pijets. Ja una mica tip d’aquests idiotes -qui cantava avui al St Jordi, xiquetete?? -tenemos cara de ir a ver a xiquetete? -no se la cara de los xiquetistas -jagaban la copa Davis -joder, no hay pistas de tenis en Madrid -oiga pues tendria que estar contento que hemos ganado Espanya -yo es que desde pequeñito soy de txequia -y eso? -mire, yo tengo dos selecciones en mi corazon -a si?cuales? -Pues Catalunya y cualquiera que juegue contra Espanya -Pues vaya, con la de taxis que hay en Barcelona -Pues vaya, con la de clientes que hay en la calle Total, em vaig quedar sense propina. Potser tampoc l’haurien donat, el turisme espanyol que estem patint aqu