Taxi Barcelona

Dilluns a la nit,treballant abans d’anar cap a Lió. El cert es que molt poca feina,final de febrer,plena crisis,a la tele Crakovia.....res de res De repent,baixant Passeig de Gracia una parelleta m’aixeca la ma. Eren uns Portuguesos,no podien amagar el seu accent. Desprès de donar-me l’adreça on anàvem la conversa va anar algo així -Hoy es un gran dia en Portugal,la gente esta de fiesta y mañana es firado Ja veus el que m’importava a mi,jo ja tenia el cap a Lió i no estava per histories -Ah sii?? -Si hay mucha fiesta,todo el mundo esta en la calle -I que es el que passa? S’ha mort en Figo?? -com?? -que si s’ha mort en Figo perquè estigueu tant contents -No no,es Carnaval -ah molt be,i vosaltres aquí, a una de les ciutats mes mortes d’Europa,molt be. Molts cops un no te ganes de xerrar amb el primer que puja i menys si estàs atabalat en la feina que no surt.

Dilluns de matinada amb el cotxe ben guarnit i 24 birres de llauna varem agafar el cotxe i cap a Lió,a animar al nostra equip. Bon tiberi nomes arrivar... Visita turistica a la ciutat Aturada espècial en alguns monuments I per fi retrovament amb amics que venien mes tard Despres retrobament amb la gent que anem sempre a tots els desplaçaments,moltes salutacions de gent que no se ni qui collons son..... I apa tots cantant l'himne de Catalunya cap al metro Per fi arribem al estadi aquell,que vaja castanya de camp!! I cap dins. Alla per megafonia provocacions cap a nosaltres com crits de puta Barça i puta Catalunya i reaccio rapidissima de la nostra artilleria. Al partit ens vam quedar sense veu animant,tots just avui comença un a tindre una mica de veu. Al sortir com sempre ens van tindre mitja horeta tancats al camp. Mes tard ens van deixar tancats a les escales del estadi fins que els mossos de Lió els hi va donar la gana d'obrir la porta. Tornant del camp,unes francesetes que

Aquets dies haureu vist que ni escric,ni postejo,ni res. La veritat es que un va bastant cansat i la culpa no es mes que del 3GSM el mobile world congres. S’està treballant be,no tant com altre anys perquè hi ha molts mes taxis però be. El problema es que aquets dels mòbils estan mes per negocis que per festes,a diferencia d’altres firants,aquets son capaços de sortir de la discoteca amb el portàtil encès,o la blackberry traient fum i molestar-se quan una noia els hi tira els tejos,son diferents. Així hi tot estan deixant perles per el bloc,que ja explicaré. De moment un tastet,d’algunes cosetes. El primer dia,va haver un d’aquets que el vaig portar dos cops en una nit!! I recollint-lo a diferents llocs,va ser ell qui em va reconèixer...però el mes curiós de tot,es que ahir a la nit el vaig tornar a portar!!! Ostres entre onze mil taxis i uns dos milions de persones ja es casualitat. Anem amb les perles...aquets de telefonia mòbil en sabran un cullo però de llegir res de res. A

Desprès de molts anys d’haver tingut que tancar per falta d’activitat hem tornat a obrir la sucursal de la nostra ONG. Als anys noranta va funcionar a tope,sobretot a mitjans de la dècada i amb molta acceptació entre desgraciats i fills de puta. Eren els últims anys del Felipisme. La crisis assolava el nostre,país com ara. Encara que estiguéssim en crisis aquets cabrons,be tenien que moure’s i que millor que en taxi. D’aquí va néixer la nostra ONG. Ells pujaven al taxi,els portaves a la seva destinació i aleshores desenvolupaven mil astúcies per no pagar. Era una de les ONG’s que mes servei feia a la societat....A la guantera sempre tenies algun DNI d’algun que mai va tornar...alguna jaqueta vella... Avui en dia,un altre cop en plena crisis i a les acaballes del Montillisme,l’ONG la tornem a tindre en ple funcionament,per el que veig i per el que m’expliquen alguns companys,cada cop torna a ser mes habitual que requereixin els serveis de Taxis sense fronteres . El súm

Circulava amb una clienta per el carril central del carrer Aragó. Ens dirigíem a Arago-Aribau. A l’alçada de Psg Gracia,pregunto; - a la dreta o a l’esquerra?? - No,al contrario - ??¿?¿?¿ La gent esta fatal,prou difícil es saber les manies de cadascun a l’hora de deixar-los a casa que nomes falta que t ho posin mes difícil encara. Al lloro potser sonava això

Quan els bons temps tocaven a la seva fi,i tard com sempre,es van intentar proposar mesures per pal·liar la falta de taxis a les nits. Entre elles les ja aplicades,desde feia anys,com els horaris lliures els caps de setmana per tindre mes taxis dels necessaris al carrer. Mes endavant,el suplement de dos euros a la nit perquè els taxis de dia sortissin a pencar a la foscor i l’obertura del metro a la nit perquè la gent tingues mes opcions. Una mesura es va quedar en estudi,la del conductor en practiques . Aquesta mesura proposava que qualsevol persona,sense cap tipus de capacitació pogués fer de taxista. Antigament tenies que fer un examen,en el que tenies varies parts. A una et preguntaven monuments de la ciutat,hotels,hospitals,edificis públics...a un altre les tarifes i la seva aplicació...en un altre et feien descriure un recorregut dins l’area metropolitana,descrivint tots els carrers per els que passaves i desprès un altre recorregut amb la guia a la ma,entre dos local

Ja van 4 partits seguits que el Barça te a be,tindre en compte els meus dies de festa. Una serie increible,he pogut anar a 4 de 4. Ahir contra el Sporting Xixon. No se,a tots els partits surto com emprenyat,com si faltes alguna cosa al match,mes gols?? Ahir donava la sensacio de que en podien fer mes i no volien. Tot i que ahir eren l'equip A i no els reserves...Pero si faig numeros,en 4 partits he vist 12 gols,cosa que tindrie dificil de trobar en un altre serie de 4 partits seguits en els quasi 30 anys de soci. A destacar varies coses,en Caceres va jugar dopat,no es normal com ho va fer. L'Alves inmens. El fred acollonant,regat amb una mica de ventolera. Agrair al Barça el seient lliure. Gracies aixo,el senyor de les pipes no va vindre ahir i ens van regalar 3 asturians davant nostre que ens van servir per treure el fred. La gran frase del capo asturià " a mi como no me hables en Español....no te entiendo naa " acte seguit ja sabia Català,perque va entendre ho de f

  Puja al taxi una dona sud-americana per l’accent,de pell fosca. Em dona l’adressa on anàvem..Sense recordar-se de dir-me Bona nit,no vaig arrencar el taxi fins que no es va rebaixar a saludar-me. Amb la gent que puja al taxi,normalment,amb un parell de frases ja saps si serem amics o no. Normalment depèn de to en que et parlen. Evidentment amb aquesta no seriem pas amics. Passats uns semàfors es va posar a plorar. Es una situació molt incomoda i si no et diuen res millor deixar-los fer,algun cop et demanen perdo per estar plorant i es quan pots intentar animar-los. Una vegada em vaig estar fins les 3 amb una noia,intentant animar-la i ho vaig aconseguir,tot i que al final vaig saber que l’historia no era pas com ella l’explicava. Però aquesta,del altre dia, me la mirava per el retrovisor i tenia cara de dolenta,a mes la forma en que havia entrat al taxi,no em deixava sentir cap pena,mes al contrari,pensava alguna malicia haurà fet...La vaig deixar a la zona del Clot 3h

Lamentablement la meva dona de feines esta de vacances per el que se’m ha girat molta feina a casa,per mi,que tot s’embruta mes ràpid ara que no hi es. Per tant el dia de festa un,va una mica de cul posant el pis al dia. Ara be(que vol dir moro),si el divo-guru blaugrana Guardiola diu que em d’anar a missa,s’ha de deixar tot i cap a missa. Diu que fa falta que hi anem,que es un partit molt difícil,que el Mallorca ens pot complicar la vida de tal manera que podem arribar a un estat de dubtes existencials...ostres!!Puntada a l escombra i cap el camp. Mentrestant no comença el partit,jo a la meva cadira repassant el que em falta per fer a casa,que si la assecadora...que fer la llista de la compra de dema,recollir allò..planxar buuuf feina feina i mes feina. Sona l’himne i “black out” a la meva ment i comencem a pensar nomes en el partit. Quan un veu l’alineació,ganes d’aixecar-se i marxar cap a casa a planxar roba.. Un altre cop el bacallà de titular,en Hleb i el Pintonomenete

L’altre nit portava una parelleta al taxi,ben agafadets...fent-se petons sense parar aprofitant la foscor de la nit...xerrant en veu baixeta,explicant-se alguna secret.... Fins aquí tot normal,res que no hagi passat una nit darrera un altre. Pero el que em sobtava a mi,es que tots dos passaven de la setentena d’anys. Primer varem acompanyar a ella,fins la parada d’un bus que anava lluny fora la ciutat i desprès a ell al centre de la ciutat. A aquet últim trajecte,ell tenia ganes de xerrar,de tot una mica fins que em va començar a explicar la seva historia d’amor. Ella a traves d’un casal d’avis,havia après a fer anar internet feia uns anys,ell empresari semi-retirat ja en sabia. Es van conèixer en un xat,com tants altres i es van començar a escriure un mail diari. Ella divorciada feia molts anys,ell a punt de quedar-se viudo. Fins que ell no es va quedar viudo,no van decidir-se a veure’s per primer cop,desde aleshores,una carrera contra el temps per viure una nova vida