La nostra feina es molt estressant…Hi ha una manera mes tranqui-la de fer-la i es anar de parada en parada,tant licita com l’altre,la meva manera es pista,pista i mes pista...Els pisteros,la majoria(sobretot a la nit) no parem de circular,encotxem aquí,desencotxem allà,tornem a encotxar...Això comporta molta tensió,quan hi ha feina perquè n'hi ha i la voldries fer tota i quan no n'hi ha perquè et desesperes..circulant i circulant sense veure un anima.. La tensió també et ve,al circular al carril taxi entre bussos,motos,bicings.com..anar pendent de la gent que hi ha a la vorera avia'm si volen taxi,pendent d’algun client que portes amb el seu festival particular,...vas acumulant tensió. L´altre dia,una noia a la 1 de la matinada,em va dir de portar-la a Mataro... Al deixar-la començava my special moment...a disfrutar realment de conduir,6 carrils per mi sol(3 per banda)la meva foscor i les meves companyes de cada nit,les estrelles.. Al cd sonava aquesta cançó que feia anys...