Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2009

SANT JOAN

He tingut sort al trobar la feina a temps per poder pencar el dia de Sant Joan,de fet em sembla que he treballat tota la vida per Sant Joan. De fet vaig començar a fer de DJ en una nit de Sant Joan i ja des de aquell any tots els Sant Joans han estat dies laborables per mi. En el mon del taxi,es la millor nit del any junt amb Fi d’any,a no ser que tinguis un dia increïble el dia menys pensat com ahir a la nit,que tot sortia rodo. Avui els que vulgueu taxi,paciència i sobretot coneixement,si esteu trufats millor el metro,te bancs mes grans per estirar-se i vomitar tranquil·lament,no cal embrutar cap taxi. Avui,tingueu en compte que puja a un taxi val una miqueta mes,la baixada de bandera seran 2.00 e com sempre +3.10 e ( de 20.00h a 8.00h )+2.00 e ( de 0.00h a 6.00h) No hi ha res que cansi mes de la nit de Sant Joan que explicar a tothom el perquè de tants suplements,cada un que puja et fa la mateixa pregunta i a mesura que passen les hores,tu tens menys ganes d’explicar-ho i

LA T1

Imatge
Be,ja he començat a pencar i a mes en un cap de setmana,en el que hi havia molta feina gracies al Sonar09. Les primeres hores em sentia estrany,potser el canvi de cotxe,de taxímetre,tot però anaven passant els minuts i em sentia millor. Al final molt content i potser les ganes de que anés be,han fet que anés millor del que esperava inclús,la jefa contenta,tot ok. Ahir a mitja tarda,estava a la benzinera del airport posant gas i arriba un sms de Aena,que falten taxis a la T 1 amb urgència ,encara no havia anat i dic; anem a investigar. De la T 2 a la T 1 primer has de fer infinitat de rotondes seguint unes indicacions, per fi,quan s’acaba el camí i dius ;deu ser aquí,entres a una espècie d’autovia d’enllaç, mes indicacions cap a la zona d’espera i desprès un scalextric i per fi trobes la zona d’espera nostra, a destacar la pantalla de plasma del bar i que ara tindrem sostre a la nostra zona d'espera. Aquí sense aturar-nos ens envien a tots corrent cap a la T 1(perque

QUI HA DIT CRISIS???

Imatge
Al final no agafo la feina aquella,no. A ultima hora,per les veus donades,han aparegut dos ofertes mes de treball. Una la que mes m’interessava, igualant les condicions que tenia a on treballava abans. I un altre entremig,que ha aparegut a ultima hora. La que m’interessava, ha fet esperar fins ultima hora el ok i ja estava per agafar la intermèdia. Però a ultima hora de la tarda ha sonat el telèfon i m’han dit “ets tu l’escollit” guaiii Per primer cop tindre una dona com a jefe. ACTUALITZACIO DEL POST Qui ha dit crisis??? Ostres vaig posar un anunci al IMT i no paren de trucar,cada cop tinc mes ofertes per pencar i jo que pensava que això seria complicat i m’hauria de conformar amb unes condicions pèssimes. Clar,ara ja ningú em millora l’oferta,alguns l’igualen però soc a la banda alta i ja no es sobrepassa aquet punt. Com a dada anecdotica,la majoria de trucades son de dones taxistes epp i sense posar cap foto eh?? Que llestes son escollint

S'ACABEN LES VACANCES

Imatge
Al final la pèrdua de la feina nomes haurà estat com unes curtes vacances (tot i el difícil que es econòmicament en atur),amb un viatget ( Roma ) i un munt de coses que feia anys i anys que no feia,com caminar per la platja a la nit,pujar muntanyes,veure a bastants amics oblidats d’aquí al voltant. El caminar m’ha donat molta vida i es una de les coses que no penso tornar a deixar de fer tot i l’esclavitud de la meva feina. Dinars i sopars amb amics i amigues es un altre de les coses que segur que a partir d’ara tindran un espai reservat a la meva agenda. E inclús prendre el sol,els últims anys amb l’historia de pencar de nit,semblava Andres Iniesta. Ara,encara que tornaré a pencar de nit,segur que trobaré temps per prendre el sol,aquets any estic negre negre negre. Total,que estic desfruitant aquets últims dies de vacances com mai,espero ja poder començar a pencar a mitja setmana que ve. Ahir,despres d’un dinar copios a casa d’un amic i una llarga sobretaula,al vespre vam

JA TINC FEINA

Abans obro el bloc,abans trobo feina. Si aquesta es la gran noticia,he trobat feina i no caldrà continuar el bloc. Avui tenia cita a l’OTG per apuntar-me i ser un aturat oficialment i precisament avui tenia una entrevista de feina. Un bon amic,i millor persona,amb la seva influencia va fer que el meu currículum passes davant de mitja sud-americà i fos la primera opció de l’empresa. El que em feia falta realment era pencar,tindre ingressos i sentir-me útil,sinó de que? Tindré la mateixa feina,un parell d’hores mes que fins ara i un sou un 15% inferior. Al sortir de l’entrevista,tenia feina i em sentia com si m’haguessin escopit a la cara. I m’és absolutament igual que em diguin racista però explicarem el perquè d’això. A mes els empresaris ho expliquen amb tota tranquil·litat i t’ho diuen,si no vols la feina tinc 2745 sud americans que si la volen. Aquesta gent,estan rebentant el mercat laboral amb l’ajuda del empresariat d’aquí. Treballen,en el meu sector,per un 15% men

SIAU

MENTRESTANT DURI LA CATASTROFE D'ESTAR SENSE FEINA,EM TROVAREU A... http://elblocdunaturat.bloc.cat/

A PUNT DE TANCAR

Imatge
Be,sembla que haure de començar a recollir i plantejar-me tancar el bloc durant un temps,era condició indispensable ser taxista,per fer aquet bloc. I davant l’impossibilitat de trobar feina,no fa sentit. Els empresaris,davant la crisis paguen menys,sou de sudaca. I encara que els hi diguis que tu l’acceptes,no t’agafen perquè saben que quan trobis un sou acord amb la teva experiència marxaràs. Això em passa per treballar amb falsos ultra-cristians que “ a Dios rogando i con el mazo dando”Com tots els d’aquesta secta.Ara em vaig sense feina. Però be,la nova situació es un altre,sense un putu duru,pero sincerament em trobo be,em feia falta deixar de treballar 12 hores diàries i dedicar-me a mi. Em tenia abandonat des de feia 20 anys. Ara cada dia camino al voltant de 10km,faig de Masnou a Teia d’aquí a Premia de Dalt desprès Premia de Mar i finalment torno per la platja fins a Masnou. Estic ben sorprès,jo fent salut!!Els primers dies va ser dur pero ara com si ho necessites el caminar. A

LA GRAN FINAL ROMA 27 MAIG

Imatge
Pujà les escales i als nostres peus ens quedava un altre estadi històric, jo me’l esperava mes vell,mes fet pols i que vaaa!! Era guapissim,la primera impressio molt bona. La visio,tot i esta a la fila 62 perfecte. La putada es que anàvem tots separats a dins del estadi,pero en seguida en vaig fer amic del meu vei,un senyor de Lleida i del darrera i d’una parelleta del davant i .... tots érem amics i encara no havia començat el partit. L’ambient prometia,tothom animava i encara no havia començat la final. L’historia estava apunt de decidir-se com deia als cartells de la ciutat,”l’historia es decideix a Roma” Els nervis se’m menjaven,volia futbol ja!!!!!!!! Pero les finals el que tenen es això,que primer et foten el show aquell i desprès va sortir un cantant italià a cantar l’himne de la Champions.. .que llaaaaaaaarg!! Per fi comença a rodar la pilota i la bogeria era màxima,tothom cridant i primer susto amb CR7,falta que quasi ens foten el primer. L’equip no es centrava fins

ROMA 2on dia

Imatge
Segon dia a Roma,segurament un dels millors dies de la meva vida,desprès de Wembley. Tot va començar perfecte amb l’esmorçar del B&b Romà. Despres al carrer i cap a termini a gastar la targeta de metro,pero com sempre un,el mateix,s’havia deixat coses al hotel i va tindre que tornar i nosaltres ens vam aturar al Libanes de la nit a fer Birres,que com ens coneixien si ens servien,al final va caura un kebab i tot. Van apereixa uns anglesos i xerrant xerrant encara ens van convidar a mes birres,amb ho que començavem forts el 2on dia de la llei seca. Al cap d’una hora de rellotge apereix el col·lega i marxem cap a Piazza Spagna,fent apostes que si la casera del B&b o si no la casera del B&b,de fet s’havien agafat molt de carinyo la signora i el col·lega en un dia nomes. Sense treure res de clar,apereixem a P.Spagna, amb el cabreig d’en Jordi que estava fart de caminar per Roma. Ell volia tornar al Coliseu com anit,que arribàvem els seus col·legues. Pero primer teníem